ENEATIP 1
El reformador.
ENEATIP 1: EL REFORMADOR
Caràcter: Iracund
Trastorn obsessiu de la personalitat: Perfeccionisme.
Idealista de sòlids principis. Les persones tipus 1 son ètiques i consciencioses, tenen un fort sentit del bé i del mal. S’esforcen sempre per millorar les coses, però temen cometre errades. Ben organitzats, ordenats i meticulosos, intenten mantenir valors elevats, però poden resultar crítics i perfeccionistes. Es fixen un ideal de perfecció impossible d’assolir i sense tenir en compte les seves necessitats humanes.
Són submisos als seus ideals. Els persegueixen i castiguen a qui no s’emmotlla a ells. També es castiguen a si mateixos per no poder aconseguir-los. Normalment tenen problemes de ràbia i d’impaciència. Reprimeixen molt les seves emocions i impulsos interns d’autocontrol, però mai no aconsegueixen reprimir-los tant com voldrien.
Preocupació per l’ordre, neteja, organització de tasques. Controlar el comportament dels altres: s’ ha d’ajustar als seus desitjos i formes de veure la vida. No té flexibilitat. Rígid i tossut. Es preocupa massa pels detalls, les regles. Li resulta difícil acabar els projectes perquè la seva excessiva auto-demanda mai està satisfeta.
S’ocupa en excés del treball i de la productivitat en detriment del seu temps d’oci i del cultiu de les amistats. Excessivament conscienciós, inflexible en matèria d’ètica, moral o valors. Més enllà del que es pot atribuir a la cultura i la moral imperants. Li costa delegar treball o tasques. Dóna valor excessiu als diners. Li resulta difícil desfer-se dels objectes que no tenen un valor pràctic o sentimental.
En el seu programa inconscient exigeix la perfecció de si mateix, dels altres i del món que l’envolta. Tot això segons els seus propis cànons de perfecció. Com que no és capaç d’aconseguir la seva perfecció, es desencadena una frustració que deriva en ira, en enuig cap ell mateix, amb els altres i el món sencer.
És molt crític amb ell mateix, amb els altres i amb el món que l’envolta. Tendeix a veure que els altres l’estan criticant i l’estan jutjant amb la mateixa duresa amb què ell ho fa de si mateix.

Passió dominant i error de perspectiva
- Ira.
- Caràcter perfeccionista.
- Va de bo per la vida.
- Programa inconscient: no val res ni es mereix l’amor a menys que sigui perfecte.
- Poder estimar sols el que és perfecte és una forma de no estimar.
- Entusiasme per les normes i pels propòsits nobles. Se sent superior i infravalora als seus conciutadans.
- Persones preocupades per no aconseguir la perfecció.
Com viu l’amor
- El viu en inferioritat.
- Es troba davant l’altre com de donant de generós; i en virtut d’això se sent amb els corresponents drets.
- La seva agressivitat es transforma en exigència i superioritat; en domini o control sobre l’altre. Aquí es disfressa -davant d’ell mateix – d’alguna cosa justificada.
- Transforma el » Jo Vull » pel »Tu deus», en funció de la seva presumpta perfecció i bondat que et fa digne de l’amor.
- La interiorització de l’altre es fa a través de la crítica explícita o menys explícita d’un no estar satisfet amb les manifestacions de l’altre que no aconsegueixen l’ideal d’excel·lència perfeccionista.
- És un amor que se cenyeix al deure. Pobre en tendresa. L’altre es veu embolicat en un camp repressor invisible.
EXEMPLES D’ENEATIP 1: PERSONATGES REALS I DE FICCIÓ

CLINT EASTWOOD
«Es increïble comprovar com en pot ser l’humanitat, de tremendament estúpida».

WINSTON CHURCHILL
«Millorar és canviar; ser perfecte és canviar sovint».

MERCEDES MILÁ
«Només els necis se senten satisfets i confiats amb la qualitat de la seva feina».

MARY POPPINS
«Les persones pràcticament perfectes no permeten confondre sentiments dins del seu pensament».

MESTRE YODA
«Fes-ho o no ho facis, però no ho intentis».

ELROND
«El temps passa per a tothom, fins i tot per als qui no el mesuren».